Nosaltres

La Terrisseria de Caldes som una empresa familiar amb 5 generacions dedicades al modelatge de figures i caganers.

L’origen, datat de finals del segle XIX, se situa en el barri de Sants de Barcelona. Des de l’obrador del carrer Cerdanyola, en Joan Roca modelava i pintava les figures de pessebre que portava, amb un carretó de mà, a vendre a la Fira de Santa Llúcia. 

Els esdeveniments del tombar de segle combinats amb el seu pragmatisme (“si la situació es complica que menjarem a Barcelona?, llambordes? A pagès sempre trobarem un tros de terra per conrear i poder alimentar la família.”) el van portar a traslladar-se al camp, a Caldes de Montbui, després d’un pas per Sant Feliu de Codines.

Home emprenedor i polifacètic tasta olletes es va dedicar a diversos oficis: des de paleta a fabricant de guixos per a sastres i modistes, des de criar pollastres de la raça Prat a la ceràmica.

Fogons de carbonet, també anomenats fogons de murri.

Un cop acabada la Guerra Civil va posar en marxa una empresa dedicada a la producció de fogons de carbonet, les cuines fetes de terrissa que s’usaven els primers anys de la postguerra. Aquesta empresa va passar a ser regentada pel seu gendre Josep i la seva filla Rosa. Precisament ella és qui va continuar amb el modelatge de figures. Principalment imatgeria religiosa, on destacaven les imatges de Sant Antoni Abat (Sant Antoni del porquet) i Santa Llúcia.

A finals dels anys 60, amb la generalització del gas butà, la demanda de fogons va minvar i va arribar l’hora de diversificar la producció. Fent cas a la dita que els testos s’assemblen a les olles, en aquest cas als fogonets, es va ampliar el catàleg de fabricació cap a la terrissa de jardí.

Ja amb en Joan, tercera generació, al capdavant i sense abandonar mai la producció de fogons (avui en dia encara en fem), de mica en mica es va  diversificar la producció a tot tipus d’objectes de terrissa. L’ús d’argiles més refinades que les refractàries usades per a la fabricació de fogons va facilitar que en Joan donés sortida a la seva imaginació i les seves habilitats amb el fang creant infinitats de figures i objectes nous, entre els quals destaquen els càntirs de col·lecció.

Una de les línies de producció són els encàrrecs d’obsequis personalitzats per a grups, associacions, institucions i esdeveniments. D'aquí, l’any 1991 va arribar el retrobament amb la fabricació de figures de pessebre: l’Associació de Pessebristes de Palau de Plegamans (actualment Palau-Solità i Plegamans) va encomanar,  per obsequiar els participants de l’exposició de l’associació, una bona colla de caganers, i un de gegant que servís de guardiola per recollir les aportacions dels visitants.

Durant la fase de producció aquests caganers van despertar l’interès d’altres clients. També d’alguns que regentaven botigues de venda de ceràmica que van fer les seves comandes per revendre. Tal va ser l’èxit, que al cap de res de posar-los a la venda en els seus establiments ja tornaven a fer noves comandes. Aquest seguit d'encàrrecs van posar en marxa la creativitat d’en Joan, que al cap de poc temps ja feia variants del pagès tradicional amb la representació de caganers d’oficis i de  personatges coneguts i de l’actualitat fent les seves necessitats (el 1992 ja fa caganers com el d’en Cobi i el de Fidel Castro).

L’any 2003 amb la Maribel i en Josep s’incorpora la 4a generació a la producció de caganers. Aporten un nou aire als caganers de personatges que passen d’una imatge més icònica a tenir unes caricatures més realistes.

La Jezabel, rebesnéta d’en Joan Roca, és la cinquena generació que aporta el seu talent al disseny dels caganers.